RÈPTILS

Llicència de Creative Commons
Aquestes fotografies estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons 



Rèptils

Animalons de sang freda i pell coberta d’escates o closques, assoliren fites importants en el llarg camí de l’evolució ascendent dels vertebrats. A diferència dels amfibis, aquest nou grau evolutiu ja no depèn del medi aquàtic per la seva reproducció, doncs les seves cries neixen ja amb pulmons i els seus ous són “amniotes”.

L’embrió reptilià (com el dels mamífers i les aus) roman envoltat d’una membrana interna -l’amni- que és plena d’un fluid: el líquid amniòtic. Aquest fluït estalvia a l’embrió la necessitat d’un medi aquós extern (la “bassa” dels amfibis) per desenvolupar-se. L’amni, juntament amb dues membranes més, embolcalla l’embrió amniota tot permeten-li  l’intercanvi amb l’atmosfera de gasos com ara l’oxigen i el diòxid de carboni.

Una altre fita important es dóna en l’àmbit del sistema circulatori. En els amfibis adults la circulació ja és doble (pulmonar i general) i el cor és tricameral (un ventricle i dues aurícules). Però alguns rèptils donen un pas més tot millorant la separació de la sang venosa i arterial avançant cap a l’adquisició del cor tetracameral (dues aurícules i dos ventricles), característic dels vertebrats superiors endoterms o de “sang calenta” (aus i mamífers). És el cas dels arcosaures: dinosaures, pterosaures i cocodrils (-Archosauria-, "rèptils dominants" en grec).  xavianthropus, Agost 2015




SAURES

GECÒNIDS (DRAGONS)




Tarentola mauritanica, dragó comú. Mollet del Vallès (Vallès Oriental-Catalunya), Juliol 2014


Dinosaures

Dominaren el planeta ara fa molt de temps. Els arcosaures i altres rèptils varen conquerir terres, aigües i cels. Inaudites formes reptilianes gegants s’escamparen per la Terra: fou l’era dels dinosaures, un món de desmesura i de pulsions animals desbocades.



Amb l’ajut de la ciència i de les tecnologies d'efectes especials avui “gaudim” d’aquest malson d’un passat llunyà farcit de dracs i monstres. Dels mites i llegendes de la nostra memòria atàvica col.lectiva hem passat a les espectaculars recreacions cinematogràfiques, museístiques i fins i tot circenses que exploten amb molt d’èxit comercial (especialment entre els nens) aquest filó temàtic. 

El salt evolutiu que suposà l’adveniment de l'era dels mamífers i les aus després de la dels rèptils, va ser únicament possible gràcies a un gran cataclisme de foc -d’origen alhora tel.lúric i còsmic- que va finiquitar el llarg i hegemònic regnat reptilià. La majoria de les formes actuals dels rèptils –a excepció dels cocodrils i les grans boes i pitons- són d’una mida molt més humil i reduïda que la dels seus parents desapareguts del Mesozoic, per sort per a nosaltres.

Per els dinosaures, tot acabà quan a finals del període Cretaci tingué lloc a l’oceà Índic el trencament d’un antic continent: “Lemuria” (conformat majoritàriament pels sòcols continentals de Madagascar i el subcontinent indi, llavors units), en activar-se un important punt calent volcànic sota el bell mig d’aquell continent (el mateix hot point que avui es situa sota l’illa de la Reunió). Mostres de aquell intens vulcanisme les trobem en les laves del Dècan (Deccan Traps), descomunals dipòsits basàltics al centre-oest de l’Índia.

Succeí alhora que un gran meteorit col.lisionà amb la Terra al golf de Mèxic (cràter de Chicxulub, península de Yucatàn). Tot plegat va tenir efectes catastròfics i causà la desaparició dels dinosaures i de moltes altres formes de vida en la gran extinció massiva del Cretaci-Terciari (K-T event).

Així doncs, fou necessari l’ajut d’una gran catàstrofe (de fet una combinació de dos) per que la gran fita de l’evolució: l’antropogènesi, tingués una oportunitat d’esdevenir. Com si es tractés d'una tragèdia clàssica, de no ser pel foc desaforat de Vulcà i la còlera de la Nèmesi celeste, els deus ex machina d'aquesta obra, la història natural i humana seria avui ben bé una altre, si és que encara hagués història per explicar ...  xavianthropus, Agost 2015


LACÈRTIDS (SARGANTANES)





REPTANT!
Serra d'Aralar (Nafarroa), Juny 2014





ÀLBUM FAMILIAR  
Podarcis muralis, sargantana roquera. Colònia de lacèrtids a les roques del naixement del riu Araxes, Larraun - Nafarroa, Agost 2013





SEQUÈNCIA D'APARELLAMENT
Serra d'Aralar (Nafarroa), Juny 2014


Fotograma 9 aumentat





OFIDIS



COLOBRA MELÀNICA
Coronella austriacacolobra llisa. Gorges de Kakuetta (Baxenabarre/França), Juny 2014

Coronella austriacacolobra llisa. Gorges de Kakuetta (Baxenabarre/Pirineus Atlàntics), Juny 2014


SERP D'AIGUA EMERGINT D'UN TOLL
Natrix maura, serp d'aigua. Riu Algars, Els Ports - Terra Alta (Cat) - Juny 2012





QUELONIS



TORTUGUES D'AIGUA AUTÒCTONES 
Mauremys leprosa, tortuga de rierol. Alt Empordà (Cat), Maig 2011




TORTUGUES DE FLORIDA
Trachemys scripta, tortuga d'aigua d'origen americà. Vallès Oriental (Cat)- Abril 2014
Aus i rèptils, bona harmonia! 




TORTUGA D'ESTANY (Emys orbicularis)
Enllaç al bloc "Desde el Sekano": ¿Galacho o criadero de Floridas?




TORTUGA DE RIEROL (Mauremys leprosa)
 Purines para los galápagos
Enllaç al bloc "Desde el Sekano": Purines para los galápagos








Llicència de Creative Commons
Aquestes fotografies estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Visites a pàgines del bloc:

Translate

Follow by Email

Cercar en aquest blog